Ho sé i ho sento. Porto setmanes sense dir ni una paraula en el blog. Però heu de saber que no m’agrada tenir un blog. No m’agrada explicar coses a qualsevol espècimen que es pugui passejar per la xarxa. A mi m’agrada explicar el que vull a la gent que vull, però... d’aquí poc podré desactivar-lo.
Comencem. El tercer informatiu. Aquesta vegada la feina va ser més relaxada. D’una banda, ENG amb en Marcos Arizmendi, àlies “A tumà pel cul”. Vam cobrir la notícia apareguda sobre la meravellosa zona blava. I és que la de Barcelona és la més cara de tot l’Estat espanyol.
La peça va quedar força bé. Només vam tenir problemes amb les decles d’una professora de la UPF. Semblava que hi havia llum suficient però després vam comprovar que ens hauria anat bé utilitzar la torxa.
A l’hora de l’emissió, sala d’àudio amb en Jordi Carbonell. Així que cap problema, en un principi. Només vam tenir un petit incident amb el primer VTR. Una tecla anomenada “mix” no estava premuda i no se sentia res. Un ràpid moviment del nostre tècnic va solucionar el contratemps.
En conclusió, cada informatiu surt una mica millor.
Comencem. El tercer informatiu. Aquesta vegada la feina va ser més relaxada. D’una banda, ENG amb en Marcos Arizmendi, àlies “A tumà pel cul”. Vam cobrir la notícia apareguda sobre la meravellosa zona blava. I és que la de Barcelona és la més cara de tot l’Estat espanyol.
La peça va quedar força bé. Només vam tenir problemes amb les decles d’una professora de la UPF. Semblava que hi havia llum suficient però després vam comprovar que ens hauria anat bé utilitzar la torxa.
A l’hora de l’emissió, sala d’àudio amb en Jordi Carbonell. Així que cap problema, en un principi. Només vam tenir un petit incident amb el primer VTR. Una tecla anomenada “mix” no estava premuda i no se sentia res. Un ràpid moviment del nostre tècnic va solucionar el contratemps.
En conclusió, cada informatiu surt una mica millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada