Segon informatiu, equip d’edició

L’anunci del càrrec del segon informatiu va ser tot una sorpresa. La meva tasca era la de realitzadora. M’encanta estar tancada en l’habitació on l’estrès és una constant. Així que res de sortir amb ENG’s ni res. Havíem de preparar, juntament amb els presentadors i l’editora, l’escaleta, el guió del programa, les connexions... El primer dia havíem de decidir l’esquema de l’informatiu i els temes de les connexions. El segon dia vaig portar feta l’escaleta i vam enregistrar les seccions de trànsit, temps, i connexions en “directe”. L’últim dia, el de l’emissió, abans de començar l’informatiu vam gravar l’entrevista.
Els nervis estaven servits. Més quan l’Esteve havia anunciat que el segon informatiu sempre sortia pitjor que el primer. Gràcies... Tot sigui dit, al principi la meva veu era un xiuxiueig. A mesura que anaven passant els minuts els decibels anaven en augment. No vaig quedar satisfeta del tot. Evident. Vam tornar a comptar amb la presència de tot l’NBA. A la regi hi havia una atmosfera de descoordinació. Tot i així, és entre aquelles quatre parets (aquelles en sentit figurat) on vull estar.