Primer president democràtic d’Espanya. El senyor Adolfo Suárez va ser protagonista de l’últim programa d’Hormigas Blancas. Hormigas Blancas, Aquí Hay Tomate, Dolce Vita, ¿Dónde estás corazón?... quan sento aquests noms em venen ganes de vomitar. És una llàstima que la societat, perquè són moltes les persones que veuen aquest tipus d’espais, no s’adoni que són contaminació televisiva. I el pitjor de tot és que la gent que treballa en aquests programes siguin periodistes. Jo no els considero professionals de la comunicació, per a mi són ocells carronyaires. M’agradaria que per unes hores fossin ells els perseguits i assetjats per els paparazzis. Segurament s’adonarien del fàstic que fan, o potser no. No tinc gaire clar que tinguin sentiments.
Tornant al començament, avui es compleixen 30 anys de les primeres eleccions democràtiques (després que un tal Franco fes d’Espanya un país per oblidar). Després de tots aquells anys, el primer president, Adolfo Suárez, ha vist morir la seva dona i una filla de càncer i ell és víctima d’una malaltia degenerativa. Fa unes setmanes, en el programa d’Antena 3 “El espanyol de la historia”, mitjançant una enquesta, Suárez va quedar a la posició número 5. Allò em va semblar una mena d’homenatge per la seva trajectòria i, tot i que ell no recordi res del seu passat, un regal molt bonic, si més no, per a la seva família. Doncs bé, l’homenatge de Telecinco ha estat dedicar-li un programa especial del cor. Quina meravella! Això sí que és periodisme!
Per acabar, us deixo un tema per a la reflexió: les revistes del cor són les més venudes a Espanya.
Veredicte final: una poma per a l’Adolfo Suárez i cucs per a tot el que està relacionat amb aquest món anomenat rosa.
Tornant al començament, avui es compleixen 30 anys de les primeres eleccions democràtiques (després que un tal Franco fes d’Espanya un país per oblidar). Després de tots aquells anys, el primer president, Adolfo Suárez, ha vist morir la seva dona i una filla de càncer i ell és víctima d’una malaltia degenerativa. Fa unes setmanes, en el programa d’Antena 3 “El espanyol de la historia”, mitjançant una enquesta, Suárez va quedar a la posició número 5. Allò em va semblar una mena d’homenatge per la seva trajectòria i, tot i que ell no recordi res del seu passat, un regal molt bonic, si més no, per a la seva família. Doncs bé, l’homenatge de Telecinco ha estat dedicar-li un programa especial del cor. Quina meravella! Això sí que és periodisme!
Per acabar, us deixo un tema per a la reflexió: les revistes del cor són les més venudes a Espanya.
Veredicte final: una poma per a l’Adolfo Suárez i cucs per a tot el que està relacionat amb aquest món anomenat rosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada