Com a habitual d’aquesta revista, m’agradaria, des d’aquí, fer un petit homenatge a tota la plantilla (els d’abans i els d’ara) i, per què no, als molts lectors que té la publicació.
Suposo, i espero, que tots coneixeu El Jueves, la revista que sale los miércoles. Va ser el número 1.565, de l’any XXX, del 23 al 29 de maig de 2007 que la publicació celebrava els 30 anys d’història. I ho feia amb una edició especial dedicada únicament als seus lectors. Tots els dibuixants retrataven, a la seva manera, els fidels (també infidels) que han tingut i tenen. A més de la revista de “112 páginas sin desperdicio” obsequiaven amb un llibre que recull els millors moments de la trentena.
Parlant del contingut de la revista, El Jueves conté vinyetes que tracten diferents temes de l’actualitat política i social, i també alguna que altra secció fixa de sexe i personatges que cada setmana descobrim una mica més. El que m’agrada de la publicació és que ataca a tots els polítics i personatges sense cap mena de pèl a la llengua. Una revista que et fa riure molt i, alhora, reflexionar sobre l’actualitat.
És curiós però la primera vegada que vaig tenir a les mans alguna cosa relacionada amb la revista dels dimecres van ser unes cartes del “Cojonciano” (potser algú de vosaltres sabrà qui és). És aquí on vaig tenir el primer contacte. Però no va ser fins uns quants anys després que vaig descobrir la revista. Recordo com va ser. Un dia, avorrida i enfadada perquè no trobava cap revista que m’agradés, mínim en un 75%, vaig decidir agafar aquelles pàgines de les que havia sentit parlar alguna vegada i que, per tele, havia vist sovint a Òscar Nebreda, editor de El Jueves.
Des d’aquí, us convido a conèixer la revista, són només 2,10€. I si no voleu comprar-la, aneu a www.eljueves.es i gaudiu. No us penedireu.
Veredicte final: pomes per a tots qui fan possible El Jueves (editors, dibuixants, becaris, lectors...)
Suposo, i espero, que tots coneixeu El Jueves, la revista que sale los miércoles. Va ser el número 1.565, de l’any XXX, del 23 al 29 de maig de 2007 que la publicació celebrava els 30 anys d’història. I ho feia amb una edició especial dedicada únicament als seus lectors. Tots els dibuixants retrataven, a la seva manera, els fidels (també infidels) que han tingut i tenen. A més de la revista de “112 páginas sin desperdicio” obsequiaven amb un llibre que recull els millors moments de la trentena.
Parlant del contingut de la revista, El Jueves conté vinyetes que tracten diferents temes de l’actualitat política i social, i també alguna que altra secció fixa de sexe i personatges que cada setmana descobrim una mica més. El que m’agrada de la publicació és que ataca a tots els polítics i personatges sense cap mena de pèl a la llengua. Una revista que et fa riure molt i, alhora, reflexionar sobre l’actualitat.
És curiós però la primera vegada que vaig tenir a les mans alguna cosa relacionada amb la revista dels dimecres van ser unes cartes del “Cojonciano” (potser algú de vosaltres sabrà qui és). És aquí on vaig tenir el primer contacte. Però no va ser fins uns quants anys després que vaig descobrir la revista. Recordo com va ser. Un dia, avorrida i enfadada perquè no trobava cap revista que m’agradés, mínim en un 75%, vaig decidir agafar aquelles pàgines de les que havia sentit parlar alguna vegada i que, per tele, havia vist sovint a Òscar Nebreda, editor de El Jueves.
Des d’aquí, us convido a conèixer la revista, són només 2,10€. I si no voleu comprar-la, aneu a www.eljueves.es i gaudiu. No us penedireu.
Veredicte final: pomes per a tots qui fan possible El Jueves (editors, dibuixants, becaris, lectors...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada